Cursa Yeti – Hivernal de l’Espelt

espelt2013

Diuemnge 3 de febrer començava la Lliga Yeti de l’Anoia, 4 curses oganitzades per X-Avi, on es puntua per una classificació parcial i general. La primera cursa a l’Espelt, desprès vindran Tous, Santa Càndia i Clariana. Més informació al seu web o al facebook.

La cursa és “només” de 15.5 kms però amb un desnivell de gairebé 800m+. La cosa promet…

Personalment, hi arribo bastant baix de forma, porto més de 15 dies aturat, la grip a casa a fet estralls i tot i que més o menys he aguantat, els nens, no…. Tancats a casa!
Fins a últim moment no tinc clar que hi vagi, de fet no havia fet pre-inscripció. Em llevo amb ganes i amb el mal de coll dels últims dies de baixa. Doncs som-hi!

Com m’inscric al moment, clavada : 20 euros…. deu ni dó…

La cursa comença amb retard ja que acaben de repassar el circuit, a última hora els han tret cintes! Hi ha gent per tot…
Tinc clar que sortiré a anar fent. Em fa gracia perquè la majoria de trams els havia fet fa gairebé 10 anys, quan viviem a Igualada, passejava per aquí més aviat en BTT que corrent…

La cursa té 3 “cims”, ben repartits, al km 4, 8 i 12.

Els 4 primers quilometres van pujant. Surto bastant endarrerit i  a veure que surt.
Vaig avançant molt bé, passant gent  continuament. Només quan hi ha baixada tècnica em passen a mi…

A la segona pujada del dia em trobo en Xuti. Quan pots comparar és quan veus que vas bé. Em diu que davant hi ha en Miquel Serra. Abans del 2n cimet, Sant Pere d’Ardesa, hi enllaço. A la baixada, però se’n va lluny…. 🙂

Un cop a baix, encarem la 3a pujada. Primer però seguirem tota la rasa amb història. Aquí ja hi havia estat, resseguint els passos dels bandolers Marimon i Casulleres, el 1841 varen ser morts a mitja rasa, a l’anomenat “Pla de les Bruixes”, un sortint de roca de la riera. Curiós…

Aquí avanço al Miquel, li dic que si ve baixada ja m’atraparà…

Un cop dalt, gairebé a l’alçada dels molins, girem altre cop direcció Sant Pere. Ara ja és tot baixada, primer per corriol i despres per pista.
Els 2 o 3 quilòmetres finals se’m fan durs… s’ha de correr… Encara tinc reserves i puc fer-los a 4’/km cadascun.

Això fa que no m’agafin els de darrera, però que tampoc pugui passar ningú de davant. Anava amb un noi però al final tenia pressa… 🙂
Arribada al poble, speakeri meta !

Total : 15,5 kms – 1h36′ – El 20è classificat ( 14è veterà ) ! No m’ho esperava pas!

Justa darrera entra el Miquel. En Xuti arribarà més tard peruqè es perdrà… quina putada

Doncs a esperar la següent de la lliga Yeti, a veure si no treballo… és un format de kms i desnivell que m’agrada, m’hi adapto bé i no acabo destrossat, que ja és molt!

Les classificacions.

NAPAF Les Guilleries

M’assabento per twitter que en Lluis Vila, @llvila,  munta la segona edició de la NAPAF (no apte per a frikis) a les Guilleries. No conec gairebé gens la zona, tret d’una escapada per Sant HIlari de Sacalm mentre estavem uns dies de vacances amb els nens.

Aprofitant que l’Eix transversal ens ha atansat molt la zona, m’hi apunto. Zona nova i nova gent, endavant!
Devem ser una vintena de persones a la trobada, la majoria però van a ritme suau, caminant.
Al final corrent ens quedem per davant del grup en Jordi Garcia (yaktrail) i jo .Anirem fent els 2 sols tot el recorregut.

Gran feina d’en Lluis el dia anterior marcant tots els desviaments! Varem fer 23 kms sols, per un lloc desconegut i sense perdre’ns! Farem 2 cims, Sant Benet i el PuigdeFrou, el track que seguim és aproximat aquest :
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1853329

puigdefrou
Al final, bocata i cervesa i com teniem tard, cap a casa sense poder despedirnos de la resta… sap greu. Un altre dia amb calma hem de fer “sessió tècnica” 🙂

Moltes gracies Lluís, esperem la Xtrem !

Montserrat interior

Reprenem les sortides habituals de dimecres amb en Sancli, aquest cop la proposta és sorideta “llarga” per Montserrat, sortim de Santa Cecília i ja veurem fins on anem…

Al final ha sortit una bona volta, primer per racons més coneguts com el GR per sota la Foradada cap a Can Massana, el Refugi Vicenç Barbé i el Coll de Port. però desprès ens hem endinsat per llocs més inhospits de la muntanya, llocs que feia temps no visitava com el cim del Montgròs per la cova de les Pruneres i el bassal de l’avellaner i l’enllaç cap a Sant Jeroni passant pel camell.


La tornada cap a Santa Cecília ha estat per un lloc desconegut , i els que encara hi ha a Monserrat… no te l’acabes mai aquesta muntanya! Desprès de passar per sota el Cavall Bernat decidim baixar per la 2a canal que trobem, la canal Plana ( tot i aquest nom la baixada és dreta, dreta). En poc minuts som baix, al camí de l’arrel. Un altre dia provarem de fer la canal dels aritjols que hem vist l’accès desde dalt, entre la del cavall i la plana.

Una volta fantàstica, més de 4 hores gaudint de la muntanya. Múltiples parades a contemplar el panorama i escoltar  la ristra de noms de cada agulla, el Marc té una memoria impressionant, se les sap totes desde tots els angles! Experiència i admiració vers la muntanya…

Uns 17kms, amb 1400m+ i unes 4h20′ d’excursió ( hi ha trams molt lents, però de debó que em corregut i bastant, allà on podíem trotavem…)

Tornant cap a Santa Cecília tot veient els inicis de la colla de canals que pugen ens hem plantejat que  la pròxima sortida per la zona, ha de ser un puja-baixa per totes elles, hem de madurar el tema i la ruta però seria un bon repte…

El track de la ruta :