Un dels esdeveniments més “importants” de l’any, la MPM. Organitzada pels amics koala‘s amb el Carletes al capdavant i amb l’ajuda impagable del Pedro. Un èxit assegurat.
Com ja he explicat al bloc, el tema és : realitzar un recorregut extens per la “nostra” muntanya, cadascú al ritme que li sigui “còmode” per acabar al migdia per celebrar-ho amb un bon àpat.
El recorregut no és d’excursioneta precisament… 42 kms amb 5000m de desnivell acumulat…
Es proposen 4 horaris de sortida : la 1 de la matinada, les 5:30, les 7 i les 8.
Jo m’apunto, tot i les pressions rebudes… 🙂 al grup de les 5:30, tenim unes 8 hores per fer el recorregut, amb parades als avituallaments preparats per les estimades voluntaries ( GRACIES !), fotos i bon rotllo, però no podrem anar pas de passeig, la ruta és exigent.
Amb l’èxit i la fama que han anat agafant les mogudes dels koala’s, aquest any : èxit de participació. L’any passat erem 7 o 8 al grupet i aquest any 15/16 ?
Arribo al Bruc al voltant de les 5:15, he dormit com un tronc, normalment el dia de cursa dormo fatal, però això és una altra cosa…
Ja han arribat alguns companys, en bodi i el marc “gorditu”, en Melchor, en Tamayo, en Ballesta, l’Àngela… Apareixen de la foscor ( han passat la nit fent vivac o als cotxes…) en martox, en guido, el tronja…. i en Ramon Anglada, que tenia previst sortir més tard però s’apunta al carro. Vaia cracks. Venen a despedirnos a la sortida, amb lo bé que s’esta dormint….
Acaben d’arribar la resta de companys que sortirem junts, les 2 Txells i la Lourdes, la 3a i l’anfeca, l’Isma, en Lluc, el Txus…i un altre noi que crec és l’Enric?
Arriba pitant en Carletes, que ens explica la moguda amb els mossos que han tingut a la sortida de la 1, els demanen DNI’s, firma… no venim a destrossar res nosaltres ! Mare meva ! Els del patronat de la muntanya es pensen els “amos”del territori ? crec que no tenen clar qui respecta i qui fa malbé la muntanya… en fi… llàstima.
Desprès de 4 comentaris del recorregut per part del Carles, comprobats els tracks als GPS i un emotiu minut de silenci per la pèrdua del pare de l’amic Sergi ( ànims nanu !) es dona la sortida al grup
.
Comencem ben animats i a ritme lleuger, 3 o 4 kms fins a agafar el camí dels francesos, ara es posa seriòs ;-), 800m+ fins al cim de Sant Jeroni.
Anem fent alguna parada de reagruament, aquest any no està el circuit marcat i cal que anem agrupats, almenys en grups amb GPS.
Un cop al cim, comparem amb els temps de l’any passat que porta el bodi i veiem que anem bastant endarrerits… haurem d’apretar una mica baixant.
Ara tram de correr. Fins al pas del Trencabarrals i enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni.
Em quedo dels últims del grup amb les Txells, la Lourdes, l’Àngela i l’Isma, vaig fent fotos, la sortida del sol amb els núvols a baix el monestir són espectaculars !
Reagupament a la cruïlla del camí nou. Anem endarrerits.
Les 2 Txells i la Lourdes decideixen retallar i baixen al monestir, les retrobarem desprès pujant pel camí de Collbató. Elles retallaran baixant a Collbató i desprès al Bruc.
Enfilem el camí nou, fins al trencall desprès del mirador, baixant cap a l’Artiga Baixa, pista de la Vinyanova i cap a la Salud.
Primer avituallament, km16. Boira i fred.
En Toni “korfballer”, la Mireia i la companya d’un noi del grup de dels 7 ens esperen amb els plàtans, galetes, isotònic, CERVESES…
Moltes gràcies !
Ens despedim i encarem el segon desnivell del dia… la pujada fins a Sant Miquel, seguim el recorregut de la Cursa de l’Alba.
Un cop al Pla de Sant Miquel, baixem cap al monestir, km 23. Reagrupament.
Arribem tots i falta l’Isma. El veiem baixar coixejant… el genoll es queixa, decideix continuar fins a Santa Cecília i deixar-ho. Que no sigui res company!
L’Enric, … no sé on però ens deixa… potser a Santa Cecília ?
Un cop recuperats, continuem. Escales amunt i quantes escales ! Fins a trobar el desviament cap al camí de l’arrel, passant per la Trinitat. Aquí, el temps que més o menys havia aguantat, s’espatlla. Es posa a ploure i en algun moment amb ganes !
La moral del grupet continua intacta.
El camí de l’arrel, que amb bon temps és espectacular i divertit, avui té trams complicats, rellisocsos. Amb compte.
Arribem a Santa Cecília xops. Aquí però para de ploure. Podem fer l’avituallament que ens tenen preparat un altre cop els/les voluntaris/es, de nou gracies… quina mandra esperar a 4 matats amb la pluja i el fred…. no té preu, de veritat !
l’Isma ho deixarà aquí.
El grup se’n va i em quedo força endarrerit. A l’avituallament en Vicente em deixa el seu GPS amb el track, si a partir d’aquí, com passarà segur, tothom ja va al seu ritme i costa anar tots junts, farà falta algun Gps més. No és qüestió de perdre ningú per aquí dalt… el tram de GR fins Can Maçana no té perdua, però l’últim tram potser si.
Surto corrent. El grup se n’ha anat bastant.
Enllaço amb la 3a, l’anfeca i l’Àngela a la que li passo el GPS del Vicente. Vaig una estona darrera i apreto una mica més per tirar endavant.
Hi ha en Marc, en Melchor i en Ramon. Anem tirant junts, el tram d’escales és heavy…
El “gorditu” aquí té un “baixon” important, és un “putu” crack, 4 dies per muntanya de la ma del capità bodi i s’ho menja tot. Amb calma i anar fent…
Personalment em trobo molt bé, apreto un pel més per intentar arribar a Can Maçana, km33, sense que hagin marxat els 4 de davant ( bodi, Ballesta, tamayo i Txus), no vull fer l’últim tram sol !
Can Maçana, encara hi son. En txus tot just arriba. En bodi i el ballesta tenen les companyes aquí… també en Marc.
Avituallem, cauen 3 o 4 trossos de coca impressionant, gentilesa de l’Àngela, gracies crack !
Ja marxem i arriben en Ramon i en Melchor, esperem un moment i sortim tots junts. El tram que resta pot ser perdedor.
Última pujada del dia, cap al refugi Vicenç Barber. Això està fet !
Baixem a buscar el torrent del Lloro, cap a la cova de l’Arcada i cap al Bruc. Pista final i ja tornem a ser aquí !
Arribada emocionant, aplaudiments, ànims, felicitacions i pica-pica, gracies Pedro !
Arribem en 8h06′. Hem recuperat força temps.
Esperem que arribi tothom de tots els grups i desprès a dinar !
Molts riures, aventures, sobretaula…. fàntàstic !
El que es diu sempre, però és que és veritat: m’ho he passat de conya, un grup de gent sensacional, i la pròxima moguda ???
Per acabar agraïr a tohom la generositat, Carles, Pedro, koalas en general, voluntaris/es dels avituallaments, la coca de l’Àngela, l’Isotònic de la Marta, els avituallaments del Toni… la bona compnayia … en fi, un 10 per tohom.
I com diuen aquesta colla: QUE N’APRENGUIN !
La resta de fotos meves :
Fotos MPM2010
Totes les fotos dels companys :
