Vacarisses – Monestir de Montserrat

Acabant de preparar la Matagalls-Montserrat, del cap de setmana que ve, fem sortida nocturna el trio que intentarem durla a terme i si potser amb dignitat…

En Marc té l’espina clavada de la única ocasió en que l’ha intentat i es va quedar a Vacarisses, un mal moment el té qualsevol… doncs per treure-li l’espina farem l’últim tram de la Matagalls, precissament desde Vacarisses, uns 12kms amb el desnivell més gran del recorregut.

A les 22:30 sortim de Vacarisses, direcció al cementiri,  el trio amb frontal : En Marc, l’Onti i un servidor, anem parlant i passant kms…
Passem un tram més tècnic, passem alguna urbanització amb la salutació dels corresponents gossos i arribem a Monistrol, on comença la pujada final al Monestir.

Pugem a bon ritme, dissabte que ve no pujarem pas així si arribem aquí…
En 1h45′ som a la plaça del Monestir !

El trio

Omplim l’aigua, és de nit però la humitat ens ha fet buidar les ampolles, i iniciem el retorn.
L’Onti es queda a MOnistrol, son més de la 1 i a les 7 ha de treballar… i en Marc i jo continuem fins a Vacarisses de nou.

En 3h30′  aproximadament arribem al punt d’inici : 24kms de nit i amb desnivell.

Ja està tot fet… ara a esperar dissabte i arribar-hi forts….

Bastiments – Pic de l’Infern

La sortida muntanyera que ens autoregalem amb la Sandra, últimament no ens podem queixar de les ocasions en que sortim, ens porta aquest cop a la zona d’Ulldeter.
Mai hi haviem estat abans i ens disposem a descobrir el lloc fent una ruta gairebé circular que ens portarà als cims del Bastiments, Freser i Pic de l’Infern i de regal al “cimet” dels Gorgs.

Sortim de casa a les 5 AM, ens esperen 2 hores de camí, la Sandra continua dormint al cotxe…

Aparquem abans d’arribar a l’estació de Vallter 2000, on hi ha l’indicador del refugi d’Ulldeter.

Ulldeter

Només baixar del cotxe, la primera sensació és de fred…. uns 8º…

Ens posem en marxa. En 20′ som al refugi, passem de llarg, al tornar potser hi parem. En uns 45′ arribem al Coll de la Marrana, on el vent ja es fa notar una mica, presagi del que ens espera més amunt.

Deixem el GR11 que veniem seguint i girem a la dreta encarant directament el cim de Bastiments, anem pujant i el vent cada cop es fa més fort, fins i tot ens costa avançar facilment. La sensació de fred és alta, anem potser massa lleugers…
Fem cim, 1h30′, gairebé no ens aturem i baixem pel pedregar fins al coll de Freser. Magnífiques vistes de la banda francesa, Bacivers, Comamitjana, Carançà…
De nou pujada, aquest cop fins al cim del Freser, potser el cim amb més dificultat dels 3, grans blocs granitics on es fa lent avançar, i amb el vent tocant els…
Segon cim, portem 2h20′, volem esmorzar però baixem buscant una mica de recer. El trobem una mica més avall en mig de blocs de pedra. Parada i bocata.

Bastiments

Un cop recuperades les forces,  cap al Pic de l’Infern, també pujada entre pedra, però no tan dificultosa, desde Bastiments que anem seguint la carena.

Pic de l'Infern

Fem cim, foto i continuem, de retorn al “camí” ens regalem el Pic dels Gorgs, un turonet on hi ha una creu.
Des d’aquí dalt es veu tot el camí de retorn, la cabana de Tirapits i el GR 11 que ens portarà fins al refugi i a l’inici.

GR11

La tornada la fem força ràpida, a trams corrent i tot, la Sandra s’està “enganxant” a això de correr i m’encanta…
En aproximadament 1h20′ som al cotxe.
2 hores més i a casa.

Una altra sortida de muntanya, aprofitant el bon temps d’estiu, quan vingui el fred i mal temps ja ens costarà més anar-hi, la muntanya a l’hivern ens fa molt respecte.

Totes les fotos
Continua llegint

Travessa Borges-Montblanc

Diuemnge 30 d’Agost vaig participar en la 1era Travessa Borges-Montblanc, organitzada pel Centre Excursonista de Borges, 52kms amb 2500m de desnivell.

M’ho prenc com un entreno per la Matagalls-Montserrat del 19-20 de setembre, em falta alguna tirada llarga i aquesta cursa em va perfecta.

Estava disposat a  al-Koalitzar-me una mica, em preparo pasta per esmorzar a les 4 de la matinada… si a ells els funciona… a última hora però me la menjo per sopar… dubto si m’entraria desprès…

El dia no comença massa bé per a mi, despertador a les 4!, surto de casa pitant, avui agafo el cotxe de la Sandra, quan soc a Cervera, veig l’Autogrill obert i aprofito per fer un cafè per a veure si em desperto una mica… això sí, envoltat de 7 o 8 joves amb un nivell d’alcohol un pel elevat…
Quan surto del bar, el cotxe : KO. El molt c. no es vol engegar…. que faig a les 4:30 de la matinada amb el cotxe parat i amb pressa per arribar a Borges… QUINA MERDA!, ja dono la cursa per perduda…
Truco a l ‘assistència de l’assegurança, em diuen que son de Cervera i que ja venen, 45′ !!! A Cervera és festa de l’Aquelarre i em sembla que hi deu tenir alguna cosa a veure el retard…
El tio arriba i ja directament em vol pujar el cotxe a la grua, li explico la situació i li dic que almenys provem d’arrancarlo… amb poca convicció es posa a empenyer el cotxe i BRMMMMM ! arranca ! Li dono les gracies, firmo el paper i adéu !

Vaig fer el rècord Cervera- Borges, en menys de 30’ estic a la plaça del Terrall aparcant el cotxe, en baixada per si un cas…
Pujo corrent a la plaça de la sortida i em trobo ja la gent apunt de sortir… encara no tinc el cartronet de control de pas ni la bossa de regal.
Quan per fi ho aconsegueixo, surto de l local de l’organització i sento que ja surten…, em poso la motxilla, massa carregada… amb regals i tot i quan vaig a començar em trobo en Galve, també preparant motxilla… un altre que fa tard…. ell però no té tanta pressa, fa la ruta caminant i na fent…
Surto acompanayant en Josep caminant tranquilament parlant de reptes, sortides, etc… i potser fem gairebé 2 kms quan ens despedim… he vingut a correr una estona a veure que tal responc…
Vaig passant gent, saludo algun conegut i em poso al capdavant de la gent que camina, m’allunyo, però poc desprès, al primer creuament de camins no veig cap marca, no sé cap on tirar, espero que arribi algú. Una noia amb gps diu que sap on és: a l’esquerra. No hi ha marques… ens haviem equivocat de camí, tenim la sort que uns 2 o 3 kms més endavant veiem arribar gent per l’esquerra ,diuen que segueixen marques… ufff, quina sort…. ens hem perdut una mica però no crec que haguem perdut molt temps.

La cursa és un constant puja-baixa però amb pocs desnivells bruscs, fins el km 23 tira amunt a poc a poc, i del 23 a 42 és pla i/o baixada…
Vaig fent a bon ritme, intentant controlar pulsacions, si passo de 160 camino.
A partir del km 30 ja em noto els bessons molt carregats i pateixo per les possibles rampes que puguin apareixer. Per sort puc anar controlant-les durant tota la cursa.

PICT0356

PICT0358

Passem llocs molt interessants : L’Albi, El Vilosell, Milmanda, Poblet…. seguim trams de “La Ruta del Cister”… fins arribar al km 42 que comença la tralla de veritat : del 42 al 48 ens esperen 2 mega-pujades, que a aquestes alçades de kms fan molt mal.
No vaig petat del tot, encara pujo prou bé,caminant a bon ritme, passo força gent que si que van apurats, arribem a Sant Joan, toco la campana i avall, només queden uns 3 kms de baixada per sender, a  troços en descens “salvatge” i travessar tot el carrer de la Muralla de  Montblanc, 1’5kms per asfalt que se’m fan molt pesats…

PICT0359

Al final, em surten 52kms, 6h10′, 19è classificat ! ( al web em posen “Comapedrosa”… 🙂

Prou satisfet per com han anat les coses, un bon entreno que espero serveixi per la MM, ja ho veurem… sort que hi aniré ben acompanyat.

Continua llegint