Per fi arriba la cursa de l’Alta Segarra, li tenia moltes ganes, m’havia perdut les 2 anteriors edicions i ja tocava, molt propera, amb “bona fama” i amb molt nivell.
A les 8 del matí ja soc a Sanauja, recullo el dorsal i saludo al Luigi i un amic seu, van a fer el tallat de rigor…
Una mica més tard em trobo amb el Marc, recull dorsal i al cotxe a posarnos el “mono de treball”.
A les 9h surten les noies, no sé si és bona idea això de que surtin primer soles, durant tota la cursa et trobes moltes noies amb la feina que suposa el passar algú en corriols estrets i/o tècnics i també el “mal rollo” per la noia passada ja que es fa un tip de cedir el pas… no sé, alguna raó tindrà…
A les 9:15, desprès de la xerrada informativa del recorregut , el trabucaire dona el tret de sortida, mai més ben dit, literalment.
Anem fent amb en Marc, ja fora el poble comença el corriol i de seguida els “taps” , no ens preocupa, ja ens vagarà correr…
Cap al km4 una paret de pedra ens separa del castell de Rivelles, una pared o un marge…o una muralla… la passem per damunt una bona estona, original si i un pel perillòs…
Som al capdamunt de la primera ascensió del dia, passem el castell i avall !
Al km 5 aproximadament, portem 35′ i ja passem les 2 primeres noies a la baixada una mica tècnica i a cops amb pedra relliscosa, aquí la primera trompada, patinada tonta sense conceqüencies.
Passem el Castell de Sanauja per “darrera”, passem per la seva porta i cap a Sanauja per una baixada dreta dreta, tornem a ser al poble. Aquí ja comença l’afició, ànims, cometaris, bona gent a la Segarra !
Deixem el poble i només sortir ja veiem les formiguetes que tiren muntanya amunt… fins alla dalt ?
Passem uns horts i mitjançant una escala enfilem la pujada més forta del dia, fins dalt a Pedrafita 200m + en poc més d’1km.
Pujada divertida, dreta, amb pedres grans i alguna grimpada amb corda inclosa.
Aquí, km 12, ja anem força tocats…
L’organització ens regala ara 4kms de pla i baixada per corriol maco que s’agraeixen i molt !, sort que aquí recuperem una mica l’alè.
A baix riera on ja tastem l’aigua i fanguet que ens espera més endavant.
Pugem a Lloberola, aquí ja ens costa molt… el Marc insisteix que tiri, a la pujada pateix inclús una mica més que jo. Sort que no li he fet cas, la veritat és que aquí haguès pogut apretar més, però al final ho haguès pagat car segur.
Baixem cap al riu, km 19, cal travessar, una corda per dins la llera ens ajuda, molta aigua, ben bé em passa un pam del genolls, s’agraeix l’aigua freda a les cames ara… ens hi haguessim quedat una estona…
Amb les bambes plenes d’aigua continuem els últims 4 kms.
L’última pujada dura, dura… estrenyem les dents i amunt !
Els últilms 3km son prou plans, apretem una mica el ritme, però no donem gaire més de sí… tinc algun “amago” de pujada del bessó que em fa veure les estrelles…
Mig coixejant vaig fent.
Per fi el poble ! entrem pel camí del horts i ja es senten les gralles de la plaça.
Rebuda espectacular, semblava que fossim els primers, gralles, crits, ànims…. quina emoció ! Moltes gracies !
Eufòrics per la rebuda creuem la línia d’arribada, obsequi, refrigeri, bocata…
Total : 24kms ( el Fore em marca 25… ) 3h10′, 95è-96è de la classificació de 218. Petats però contents…
Demà pujo el track.
PD : he decidit, i el Marc està totalemt d’acord, que cal ser autònom en curses així de dures o llargues. Cal portar aigua damunt, és dur tenir que aguantar la sed fins al proper avituallament, tot i ser molts i propers, és molt millor tenir almenys líquid a ma. La pròxima porto la ronyonera a l’esquena…
La pròxima, la Cursa de l’Alba, 10 de Maig, a Collbató, una de les curses que també em fan molta ilusió, terreny conegut i una clàssica, el primer cop que la podem fer…esperem…
