Dia 2 de Gener de 2009, bona manera de començar un nou any.
Sortida de les que ja en tenia ganes. Molts cop l’haviem comentada durant alguna sortida de running. La Doble Integral de Montserrat, un dels “projectes” pendents d’en Xavier.
La integral de Montserrat és una ruta ja gairebé clàssica dins el senderisme, surt desde Can Maçana i acaba a Collbató, uns 15 kms que els fan en unes 7 hores.
La nostra ruta era aquesta integral i desprès sumar-hi la pujada al Monestir i retorn a Can Maçana pel GR. Sobre el mapa, uns 27 kms i la intenció de fer-ho en unes 8 hores.
Sortim a les 7, fosca nit, intentem guanyar temps al sol…
En Xavier, en Carles i jo.
La primera hora amb frontal, una bona experiència, i això que em va “tocar” el de l’època de joventut d’en Marco Olmo 🙂 sort d’en Xavier que anava davant amb el seu super-foco…
En uns 50′, som a Coll de Port, ja clareja el dia i treiem forntals. Els següents trams serien més perillosos amb només la llum del frontal.
Anem fent via, en 1h40′ som al peu del Montrgròs i ja quehi som, fem cim no? Doncs el fem i de passada “observem” el pessebre posat per algun excursionista “nadalenc”. Un gel i continuem.
A partir d’aquí venen potser els trams més tècnics i lents, la baixada cap al Canal de Migdia, nomès com a dada: els 2 següents kms els fem en 42 i 43 minuts cadascun…
Encarem Sant Jeroni, i ja que hi som…. fem cim, portem 3 hores justes i “només” 500 metres de desnivell.
Baixada “ràpida” fins gairebé Sant Joan, on agafem drecera a la dreta per anar a trobar el camí de les Bateries que baixa a Collbató.
Baixada pel camí fins a trobar la drecera de Fra Garí que agafem fins a l’area d’esbarjo de La Salut a Collbató. 15 kms amb 4h10′.
Parada a “repostar” i continuem.
Per si havíem agafat fred a la parada, pujada fins a les coves que rescalfa novament i encarem la pujada més dreta del recorregut, seran 500 m de desnivell en 5kms, fins a Sant Miquel.
Aquí, personalment em noto força bé encara, puc apretar una mica el ritme i tot pujant. No tan fort, però, com en Xavier que fins i tot fa alguns trams trotant… 😉
Baixem al Monestir, “desert” , l’esllevissada ha tallat l’acces amb vehicle i al Santuari hi ha 4 gats… fins i tot es palpa el silenci…
Aquí en Carles diu que ja en té prou, agafa l’aeri i el ferrocarils el portaran a Manresa tranquilament. Molt assenyat i prudent. A vegades costa prendre aquestes decisions “dràstiques”. Ens retrobem aviat !
Continuem en Xavier i jo… un gel o barreta i encarem la pujada fins a Sant Benet, escales… a aquestes alçades piquen… 200m més de desnivell en 1,5kms.
Ara toquen uns 4kms de tranquilitat, el camí de l’arrel, fins a Santa Cecília, planeja força i es pot correr bé, camí “disfrutón”, encara que amb la humitat està un pel relliscòs.
Ens queden “només” uns 5kms , pel Gr 7-2, jo el coneixia desde la canal de la Font de la Llum i el recordava un puja-baixa constant.
Així és, només sortir de Santa Cecília, ja enfila ben amunt, fins a trobar les parets de roca de la muntanya, i no para de pujar i baixar fins ben bé la cadireta.
Els 2 quilometres finals i a Can Maçana.
XOPS, la humitat de principi de dia s’ha anat fent plugim i pluja i resultat evident.
Aquesta segona part, Monestir-Can Maçana, per ella mateixa és una bona ruta “d’entreno” a tenir en compte un altre dia.
Total : uns 31 kms i +-2500m de desnivell ( el Garmin diu +-3200m…) i 7h30′
El resum : molt, molt bé, content i satisfet perquè he aguantat una ruta llarga i dura decentment. Bona ruta i bona companyia.
més fotos… i més…( aquestes d’em Xavier)
Desprès d’aquesa sortida, stand-by, entre vacances i el virus intestinal que m’ha agafat, parat almenys 8 dies…