PunkTrail del Pont de Vilomara

logopetitpngmarc3a7
Els companys del Pont de Vilomara agafen el relleu de Calaf i ens preparen la seva PunkTrail, la primera edició. I vist l’èxit, segur que no serà pas la última.
Al Pont de Vilomara son valents, tenen preparats 4 recorreguts, 10, 15, 24 i 44 kms aproximadament cadascun, per triar i remenar, per tots els nivells.

Personalment no vaig gaire fi, mig lesionat del soli i amb poc temps si vull gaudir una mica de diumenge en familia. Costa molt compaginar-ho tot!
Decideixo fer un recorregut curt per ser aviat a casa. En Marc s’apunta a la idea, té boda al migdia i a les 11 cap a casa.

Arribem al Pont quan es dona la sortida als valents de la Marató, son una bona colla. Ells gaudiran possiblement del millor circuit, s’endinsa pel Parc de Sant llorenç del Munt, per la zona de Mura…
Animem la sortida dels maratonians i encara tenim temps d’anar a fer un cafè abans de sortir nosaltres.

Ens presentem a la plaça, força cares conegudes. El banc d’aliments a ple rendiment, van aplegar 1500kg de material! Punkis però solidaris.

IMG_0441

En Guillem de Prats de Rei s’apunta a la nostra idea de retallar el recorregut i sortir amb els de 24 però fer-ne 15. La recent paternitat no deixa entrenar gaire…
Sortim desprès d’un breu briefing i de saludar als companys de la Punki de Calaf que s’encarreguen del segon avituallament.

Sortida i amunt. Un bon corriol de pujada, maco, em molesta el soli però vaig fent. Es pot correr i anem xerrant amb el Guillem i en Xuti. Abans del km 4, avituallament, més ben dit megaperformance. Els companys de Fonollosa i Salelles tenen un muntatge espectacular. Aprofitant la bellesa de la cripta de Sant Jaume de Vallhonesta, ens tene preparat un passatge del terror, boira, fum, musica, soroll, sang, individus amb motoserra… Un 10, de veritat. Quin tip de riure!

terror

Desprès de l’avituallament-performance, es separen els circuits, ens despedim del Xuti i en Belmonte i retallem vilment! Baixada molt tècnica i cap a buscar el segon avituallament. Hi arribem molt d’hora, els companys de Calaf, el Pillu, en Vip i el Joan estan acabant de muntar el “tinglado”. No esperen gent tan aviat. Per sorpresa nostra també arriben el Sergi Cots i un company, que fent la marató, s’han saltat el desviament de la mitja. No passa res.
Ens despedim dels de Calaf, i pugem cap al Puig Gil, l’altre avituallament, el dels Koales. També estan acabant de preparar les coses.
Desprès, vistes les fotos, es va “complicar” el tema… 🙂

Corriol per una carena llarguissim, precios. Baixem cap al poble i cap a casa.
Una altra punktrail i com totes, Perfecta!

I el dia 10 de Novembre Punktrail de Manresa!

PunkTrail de Fonollosa 2013

Diumenge 12 de maig es celebrava la 2ª edició de la PunkTrail de Fonollosa. Els amics de Fonollosa ens en tenen preparada una de bona!
L’any passat no vaig poder còrrer per la lesió al turmell però vaig anar-hi igualment a animar i a donar un cop de ma als organitzadors. Recordo l’enveja que em van fer els participants! 🙂

Aquest any si!

Poc desprès de les 8 ja soc a Canet de Fals, la sortida no és fins les 9 però ja hi ha força moviment. Fins i tot una vintena de malalts ja han sortit a fer una primera volta “d’escalfament”.
Tot està preparat per rebre els corredors. Agafo la bossa obsequi i el buff que tenia reservat. 5 Euros per col-laborar en la causa…
Ens tenen preparats 2 circuits, un de 12 i l’altre de 23 kms. Fa dies que tinc molèsties a la cama però si tot va bé, faré la llarga. Amb calma.

Ja hi ha els koales Jordi i Raül preparant el tema avituallament. També ja han arribat més representants de la “nostra” PunkTrail de Calaf, en Joan i la Patri i en Belmonte i el seu germà.

M’encanto parlant amb uns i altres i al final he de correr per anar al cotxe a deixar roba i anar cap a la sortida!
Sortida espectacular, anirem en grup fins creuar la carreterera per evitar perills, tot seguint la senyera estelada del que ens fa de guia.
Un cop creuada la carretera, la gran repicada! Com un tallafocs, amunt amunt. Quin espectacle veure la filera de gent pujant i sentint la música que ens esperona desde dalt!

fonollosa1

A dalt la repicada animació total, una bona colla, disfresses, crits, rialles… que grans que sou!
Hi ha en Jordi i el koala que més tard aniran al seu avituallament, al km 18. També hi veig al Martox, que diu que em seguirà però al final el trobaré també al km18, fa el recorregut a la seva mida… També hi veig en Carles dinamita, l’Èric…

Planegem una mica i aviat corriol maco. Avituallament, perfecte. Aqui ja comença a fer la motlla l’Albert Perez, espera un company i va passant i deixant-se passar, per ell aquest ritme és de “passeig”.
Aquí també em saluda en Jordi de la Cursa del Sot de Monistrol de Calders, és la cursa més llarga que ha fet mai. Anem forces estones plegats comentant la jugada. Al final es despenja una mica, molt poc. Acaba mooollt dignament. Felicitats.

Aquest tram que ens portarà finalment cap als peus del Collbaix és maquíssim. La North Face, crec que en diuen… Corriol maco, bona feina de neteja i marcatge. Trams de roca, amb escales i tot, animació dels Correnits Mireia, Oriol i Jordi. Gracies nois/a, un 10 el circuit, de veritat!
A la baixada cap al km 10, baixada força tècnica, em trobo els germans Belmonte, fan la cursa curta i aquest tram coincideix. Estan parats, el petit s’ha fet mal al peu, una rebrincada és fàcil en aquest terreny. Llàstima, perquè sortia d’una lesió i cap una altra… ànims i paciència…
A baix avituallament de l’Stroika amb bona música i ambient.

fonollosa3

Encarem el Collbaix, no l’acabem de pujar del tot però gairebé.

Baixem i pugem constantment, Trams preciosos.Un altre avituallament…
Anirem a buscar el MontConill.

fonollosa2

Km 18. Avituallament estratosfèric. Els koales i companyia l’han tornat a liar. Aquí ja fa estona que vaig amb l’Albert Perez i parem els 2. Vaig sec i cau una cervesa que se’m posa de conya. Quin ambientàs. La veritat és que fa mandra marxar d’aquí… si tenen un sofà i tot!

D’aquí fins al final, ja molta baixada, anem xerrant amb l’Albert i entre això i la cerveseta em passa volant 🙂

Ja som de nou a la piscina de Canet de Fals, final. 23 kms en 2h30′. Molt bé, molt bé.

Ja hi ha l’Ivan fent el mega sorteig, mai em toca res!
Un parell de cerveses, l’entrepà de butifarra de rigor, xerrada amb uns i altres. M’encanta questa darrera part de les curses…

Doncs res més per explicar. Que per les pròximes PunkTrail ja ens podem posar les piles que el llistó està MOLT ALT!
Gracies família i Visca el Punk-Trail! Ah, i us esperem a tots a la PunkTrail de Calaf, apunteu: dissabte 7 de setembre.

PD: l’única cosa negativa a destacar és la quantitat de gent que s’ha inscrit a la prova i no s’hi han presentat, fins i tot gent que tenia reservat l’obsequi per col-laborar! Com és gratuita la inscripció… Siguem seriosos cony! Com a mímim cal avisar els organitzadors, que sempre hi ha gent que es queda amb ganes de venir. I l’únic ingrès que tenim és el de la col-laboració en la compra del buff, samarreta o altre material…

El track de la cursa:

Tuga Trail de Castellolí

logo-tuga-trail-castellolí-670

Dimecres 1 de Maig es va celebrar la 5ª edició de la cursa de muntanya organitzada per Tuga i amb el suport imprescindible de la gent de la UECAnoia.
No hi havia participat mai. Crec que algun any es va celebrar a Copons i ara ho fan a Castellolí.

Amb les últimes pluges el dia es presentava perfecte per corer per la muntanya. Un munt de gent ja hi havia a les 8 quan arribo a Castellolí, la cursa era a les 9.
Només arribar em trobo el bodi i l’Assumpta, que farà la caminada alternativa. A la sortida per sorpresa em trobo l’Enric, no me l’esperava avui!
Salutacions a la gent de la UECAnoia, l’Albert Ferrer, en David Gubern… i cap a la sortida.
Fan control de dorsals abans d’entrar al tancat. És la única “pega” que puc posar-hi a la organització. El control era lent i això va fer que sortíssim 10 minuts tard. Això rai!

Sortim del poble i ja aviat comença la festa. Corriol i més corriols. Els 10 primers quilòmetres tiren amunt, amunt de veritat algun tram!
Precios.

Quina alegria quan em trobo a l’amic Miquel Serra en un desviament animant als participants i alertant de perill del terreny. M’anima i amunt!
Creuem una riera amb aigua fins el turmells, que hi farem, a partir d’aquí ja no caldrà vigilar amb els tolls, ja vaig xop.
A dalt, km 10 gairebé hi ha el Xuti fent un avituallament. Gracies company!

A partir d’aquí ja va tirant avall, amb alguna pujadeta que no perdona ja…
Hi ha trams preciosos. Una mega-baixada espectacular, d’aquelles  de deixarte caure, bestial. I més endavant una bauma natural amb una dutxa també natural espectacular!

Personalment vaig tovet. Ja abans de començar les cames no van fines. Porto uns dies de sobrecarrega i el bessó esquerra em punxa…
Però vaig fent, el mal hi és però no augmenta. Al km 12-14 enllaço amb en koala Mans Sella, ja anirem gairebé junts fins al final. Anem bastanta estona amb la Lola Brusau, va la segona noia. Al final ens hi avancem una mica.

El final se’m fa llarg, però encara prou rapid. Aquí enlllaço amb en Pere Torra de Calaf, l’animo que va amb els bessons carregats i avall!
Passen uns quants quilòmetres per sota de 5’/km. Patia per la gent que em passaria la segona part de cursa però ningú, fins i tot avanço 10 o 12 participants.
Arribada. Perfecte.Alegria. 2h02′. Per ser poc més de 19km, parlen de la duressa de la cursa. Més o menys el 50è classificat. Molt bé!

Espectacular rebuda, animació, bocata, fruita, croquetes, i cervesa ! En van caure 3… calia re-hidratar bé 🙂

Cursa 100% recomanable, ja els ho vaig dir als organitzadors, i no és per quedar bé. Em va encantar. Es nota que son gent de l’ofici.
L’any que ve guardeu-me plaça!