Cursa de Muntanya d’Igualada

Ja era la 7ª edició de la Cursa de Muntanya d’Igualada que organitza el CAI per la fira de setembre. Jo encara no hi havia participat mai.
El perfil de la cursa asusta una mica, puja i puja 12kms 2 de plans i despres 5 avall.
A la practica no és ben bé així, si que puja però es pot correr a tot arreu. Tret d’algun tram ja dalt de tot no és molt dret.

Arribo a l’estadi molt d’hora, tot just quan surten les BTT i els caminadors, una hora abans que els corredors.
Ja hi ha algun crack, saludo a l’Albert Ferrer, en Granadero ( felicitats! , per la cursa i per la recent paternitat, i van 4… ) i més gent de la UECAnoia, el CAI…

A les 9:30 sortim, com sempre els primers quilometres la gent a sac.
Circuit molt maco, pujada a la Tossa de Montbui per la part Nord, Nord-Oest, camins en bon estat i gairebé tot amunt.
Tota la pujada em trobo molt bé, cada tram que puja passo gent, però quan baixa em passen a mi… 🙂
Un cop a dalt, baixada a sac, el tram que m’agrada menys, la gent baixen com bojos i jo tinc feina a frenar… entre la baixada i que em perdo uns 500m, ben bé em deuen haver passat 7 o 8 corredors.

Un cop a baix 2 o 3 kms de pla on encara puc apretar.
Arribo en 1h40′ i amb la sensació de no acabar molt petat, ja està bé… El 40è classificat, 22è senior.

L’any que ve a tornar-hi. El circuit i la organització perfectes.

Cursa Igualada

Classificacions

Track

Serra del Verd

Feia temps que li tenia posat l’ull a la Serra del Verd, un massís prepirinenc entre el Bergadà, el Solsonès i l’Alt urgell.
El seu punt més alt és el Cap del Verd, un ampli prat amb el punt culminant a 2284m.

La pujada al cims des del Nord, normalment sortint de Gòsol, son bastant clars i evidents, passant per senders ben marcats. Però la vessant sud és molt més salvatge, solitaria i dura.

Començo la sortida des del petit poble de La Coma a gairebé 1000m, al Solsonès, a pocs quilòmetres al nord de Sant Llorenç de Morunys. Les 7:10 del matí, comença a clarejar i enfilo el sender que surt del poble direcció la Borda del Pujol.
Anem seguint marques grogues que ens guiaran gairebé fins al cim del cap del Verd.

Serra del Verd

Arribo a la Borda del Pujol, uns 1600m, en 45′. De momnet caminet i sender en bon estat.
Comença la canal fonda, gran desnivell i amb trams molt durs de pedra solta on és difícil avançar…
Despres de passar la canal i ja per prat i bosc fantàstic, arribem als Tres Collets. A la dreta veiem el cim del Cap d’Urdet, 2240m, és molt aprop…un altre dia.
Anem a l’Oest, canviem de vessant, ara anem pel Nord, veiem Gòsol i el Bergadà a baix.
Passem a tocar la font d’Urdet i encarem el cim del Cap de Prat d’Aubes, 2252m, aquest si que el fem.
De dalt veiem el gran prat del coll de Belitres, que ens separa del Cap del Verd.

Serra del Verd

En uns 25′ hem baixat al coll i pujat al cim culminant de la Serra del Verd, el Cap del Verd, 2284m. Un cim atípic, un prat ample i verd, d’aquí el seu nom…
Des d’aquí dalt tenim a tocar el Pedraforca, la Serra d’Ensija, El Cadí, Port del comte…

Cap del Verd

Aquí perdré 20′ per fer un geocaching, no hi puc fer res, és com un vici… .-)

Ara la baixada. Tampoc serà fàcil…

Baixem al coll de Veís, més o menys a ull, no hi ha gaires marques al terreny…
Desprès comencen a apareixer escadusseres marques blaves que ens guiaran per baixar una canal super-salvatge, una tartera molt dreta on les patinades son continues…
Baixada feixuga durant bona estona fins a endinsarnos al bosc i començar a disfrutar.

Primer caldrà buscar el bon camí per tornar a La Coma per Cal Fiter, l’itinerari més marcat va pel coll de la Moixa o pel coll Virolet.

Un cop al bon camí, marques grogues i/o verdes hi ha un bon tram de sender pel bosc espectacular, de correr estona i disfrutar. Anem perdent alçada i el sender es més dolent, la neteja del bosc ha deixat molts arbres enmig del sender…

Aribem a la civilització, a Cal Fiter. Uns 15′ més de corriol i tornem a ser al punt d’inici.

Total : 4h05′, 18kms aprox. i 1500m+ i 1500m-

Recomano efusivament la Serra del verd, alhora desconeguda i fantàstica. Jo hi tornaré !

La resta de fotos

El Track en .gpx

Travessa Borges-Montblanc 2010

Diumenge 29 d’agost. Travessa Borges-Montblanc, 52 kms i uns 2500m de desnivell acumulat.

És de les poques “curses” que he repetit, l’any passat, la primera edició, hem va agradar molt i aquest any repetim !
Despres de la paradeta estiuenca ve de gust tornar a l’acció amb una cosa llarga però no molt “complicada”. Un bon test de fons per començar la temporada.

Aquest any arribo a Borges amb temps de sobra, l’any passat vaig arribar i ja sortien… vaig a buscar la tarja de pas i regals i ja trobo els primers coneguts, en Jordi Sarriera que encara ha arribat més d’hora, en Xeix, creuo en Sioux, conec a en Bernaus…
Saludo en Josep Maria Roca…

A les 7 en punt “al lío”.
Per primer cop en una cursa, em poso bastant endavant a la sortida, no vull que hagi d’avançar tots els caminadors, com em va passar l’any passat.
Collons com surten ! Sembla una mitja marató !
N’hi ha 15 o 20 que surten a tota hostia. Jo vaig fent, la cosa és molt llarga i ja veurem con anirà…

Aproximadament els 20kms primers on en lleugera pujada, aquí la tàctica serà no forçar molt, si hi ha pujada “dura” camino, la resta ho corro tot i rapidet, gairebé tots els qulòmetres per sota de 6’/km.
Despres del 23, va “baixant” fins el 40 aproximadament, aquí és on es pot apretar per tenir marge pels les pujades dels últims quilometres, aquí vaig una estona amb un noi de Linyola però es queda enrera crec en una baixada forta, no sé que li ha passat…
Anem passant avituallaments, tots molt ben sortits i amb molt bon rotllo, cada 5kms màxim hi ha teca, un 10 per la organització.

Aquests kms de “baixada” els començo rapid, poc per sobre de 5′ el quilometre, però al km27 o 28 tinc un moment dur, em comença a fer mal la cama dreta, el genoll, maluc… un moment de debilitat que passo prou bé amb un gel i un ibuprofé…
També em va de conya que m’enllaci per darrera un noi de Navàs, no recordo el nom… amb el que faig la tira de kms, xerrant de projectes, curses, etc. amb ell passo potser els kms més feixucs, fins arribar a Poblet anem plegats, desprès tiro una mica per davant..

Passo la Marató en 4h20’… 🙂

Al km 42 i 46 aproximadament arriben els 2 trams més durs, 2 pujades de posar les mans al quadrícpes. No son molt llargues, però a aquestes alçades fan mal…
Vaig bé de forces i tiro amunt i guanyo algunes posicions i tot.

Un cop al km 48, a l’ermita, ja només queden 3 kms de baixada fins a l’arribada. Un dels trams més macos, sender divertit.

Arribada, sorprès de que encara tingui ganes i forces per còrrer, el km final travessant el poble per la muralla és fa dur, però ja està fet !

Total : 51,5 kms, 5h38′. El 14è classificat !!! 🙂

Del que n’estic més orgullòs és que rebaixo 40′ del meu temps de l’any passat i que acabo fins i tot menys “petat”