Setmana aprofitada…

Amb la nevada de la setmana passada els camins per on normalment em moc estaven fets un nyap, desprès d’un parell de sortides primer per la neu i desprès pel fang, calia trobar alguna alternativa…

Dissabte 13, sortida llarga, que la Marxa de la Selva del Camp està a tocar i em falten quilòmetres… doncs si els camins estan impracticables, tocarà per asfalt : 32kms! 3h05′ asfalt 100%, crec que mai havia fet tans kms per asfalt. Vaig acabar prou sencer i amb bones sensacions… la pròxima llarga per asfalt ha de ser de 42kms…

Dilluns, recuperació de la matxacada de dissabte, 65′ de “footing” amb la Sandra i la Paula. A uns 6:30’/km.

Dimarts, BTT amb la Sandra, enfanguinada seria, 1h40′ amb varies parades obligatories per fer “neteja”.

I Dijous, sortida amb en Miquel Serra, diumenge passat 1er de categoria Veterà a la Cursa de Canyelles, la modestia el fa infravalorar l’èxit… Teniem previst fer una sortideta suau, diumenge té Marató del Congost, però ens anem animant, batalletes, curses,projectes i anar fent kms. Farrera, corriols, Sant Martí, Saronelles i Calaf. Al final 14kms amb desnivells, 1h10′, a 5:15/km de mitjana. Per mi és rapidet, per ell un entreno “suau”…

track

La setmana que ve a fer una mica de bondat que el diumenge hi ha la Marxa de la Selva del Camp-Muntanyes de Prades… 67 kms i 5000m de desnivell acumulat. A veure com va…

Corrent per la neu

Aprofitant la última nevada, la més forta de l’any aquí a  Calaf, surto a correr pels camins de “neu verge” no sense dificultat, els 50-60 cm de neu tova fan díficil avançar.
He difrutat com un nen, ara bé els quadriceps carregats-carregats !

La panoramica desde Sant Sebastià avui era espectacular !

Panoramica Sant Sebastià oest

Cursa de Vallgorguina

Primera edició de la cursa de muntanya de Vallgorguina, 23kms i 1200m+.

Torna la parella taronja a competir plegats !
A les 7:30 ja som els 2 a Vallgorguina, es comença a notar l’ambient muntanyero, salutació als coneguts del “mundillo” , que cada cop son més, dorsals, treiem roba i apunt !

Sortim a l’expectativa, no sabem pas com és el terreny, dificultat…
Com sempre sortim del mig cap endarrera, això fa que cap al km2 comença una pujada lenta per dins el llit de la riera que es munta un tap important. Anem fent, gurdem pota que farà falta.

Continus puja-baixa per corriols i camins preciosos, anem avançant posicions continuament, sobretot a les pujades, baixar no és el nostre fort…

Cap al km 15, desprès d’una bona pujada i fals pla, arriba la pujada més dreta, ens porta al km 18 a  dalt del Santuari del Corredor. Pujada dreta dreta, d’aquelles de posar les mans a  terra…
Aquí passem un bon grup de corredors, sembla que encara tenim forces.

Un cop a dalt arriba el calvari, de cop em sento les cames més tieses que un pals 🙂 , les rampes son a tocar…
Efectivament, rampes bestials, bessons, quadríceps… del cim a l’arribada, que havia de ser 5 kms de baixada tranquila, se’m fan duríssims, i més encara quan l’arribada no arriba, km 23, 24…. i alguna pujadeta final que maleïm.

Per fi, trampejant les rampes amb alguna parada d’estiraments i alguna caigudeta tonta, arribem a meta.
Total : 3h13′, 25 kms.

Fent càlculs quan encara estaba sencer, creiem poder acabar sobre les 3h.
En Marc, gracies company, m’espera tota l’estona i entrem junts, si haguès tirat segur que feia 10′ menys com a mínim !


Fotos gracies a l’Assumpta :
Totes les fotos

Per acabar la jornada, quan tornem als cotxes, en Marc descobreix que li han pispat la jaqueta amb les claus del cotxe a dins ! quina merda !
Continua llegint